Les fases són: Recessió (depressió) -> punt mínim (trough) -> expansió -> punt màxim (peak)
Decreixement en la producció, la renta l'ocupació i el comerç. Dura habitualment de 6 mesos a un any i ve marcada per contraccions en molts sectors de l'economia
Punt de reactivació econòmica. Moment a aprtir del qual comencen a millorar la majoria de variables econòmiques
Augment de la producció; beneficis, ocupació, salaris, i tipus d'interes, generalment augmenten
Associat normalment al pànic financer. Qun arriba a aquest punt, l'activitat econòmica cau
La Llei d'Okun diu que la tasa d'atur varia solament un 1% per cada canvi crític del 2 o 3% en la producció; i en la direcció oposada.
--Si puja la producció llavorens baixa l'atur
--Si baixa la producció llavores puja l'atur
Cauen de forma dràstica, molt més que la producció
Son molt més rígids i estables; no varien tant. Són més rígids que els beneficis
Es produeixen retards o "lags". La inflació tendeix a disminuir, tot i que no de forma immediata. En canvi en la fase d'expansió, la inflació creix de manera gairebé immediata
Fluctúa molt més que el PN (Si el PN cau un 1% la inversió pot caure un 30%, i viceversa)
La base monetaria està composada per la moneda, el paper moneda, (bitllets), i les reserves dels bancs al banc central
La Llei de Say diu que la oferta genera la seva pròpia demanda. Que l'economia sempre tendeix a la plena ocupació. No és necessaria la intervenció de l'estat per aumentar o disminuir la demanda agregada
La "ma invisible" ens diu que la cerca del benefici personal dóna lloc a un resultat eficient pel conjunt de la societat. Si cadascú fabrica el que vol, fabriquem coses útils.
Adam Smith no va pensar en que l'economia de mercat retribueix als seus individus si produeixen allò pel que la gent està disposada a pagar. Per tant, no hi haurà una distribució econòmica eficient i justa
Keynes diu que l'economia capitalista és altament inestable i que es pot donar una situació d'equilibri amb atur massiu. Per tant l'estat de la capacitat i l'obligació d'intervenir per dirigir i reconduir activament la DAg.
Els pensadors clàssics deien que la depressió havia de seguir lliurement el seu curs. Aquesta era l'única forma en que arribaria a curar-se, de forma espontanea. L'estat no havia d'intervenir per a res.